Obrir la safata d’entrada dels correus electrònics i trobar-t’hi una invitació a formar part del projecte del diari ARA és una d’aquelles coses que no s’obliden. En Cristian Segura, en delegació de l’Ignasi Aragay, el subdirector del diari, m’enviava un correu on em demanava si voldria escriure una columna a la contraportada del nou diari ARA. Està clar que sí! Quin repte! Ho sabré fer? En la primera reunió els vaig agraïr el seu interés per la gastronomia, celebrant que apostessin per una columna setmanal dedicada a l’alimentació. La meva sorpresa va ser monumental quan em van dir que no pretenien que parlés de gastronomia, ans al contrari, volien que parlés de tot i, si podia arraconar la gastronomia, potser aniriem millor. Això sí que no m’ho esperava! I tot i que sóc una entusiasta incondicional dels aliments, ja m’estava bé apartar-m’hi una mica, i buscar un nou registre, com diuen els actors i les actrius.
Les primeres columnes van costar molt: trobar el tema, que sigui un tema que interessi al lector, que s’entengui el què vull dir, que sigui de fàcil lectura, entretingut, que el lector pugui aprendre alguna cosa….i que ocupi 1800 caracters, ni més ni menys. Respectar la llargària del text és potser el què m’ha costat més. Sort del blog, on em puc deixar anar! No sóc d’escriptura curta, vull dir que em costa fer escrits escarits, deu ser que sempre tinc pressa…..com va dir Dickens. Diu la llegenda que Dickens va enviar una carta molt llarga que acabava amb la següent frase: “perdoni que li escrigui una carta tan llarga, però és que no he tingut temps”.
I és que escriure un text curt i dir alguna cosa és extremadament difícil i, en el meu cas, hi haig d’esmerçar moltes hores. Fixa’t si em costa concretar que ja he escrit 1225 caracters i encara no he dit res, més enllà de dir que m’han convidat a escriure una columna a la contraportada del diari ARA, que em va fer molta il·lusió i que em costa una barbaritat escriure-la.
Com us deia, em va fer molta il·lusió i de seguida vaig voler conèixer als meus veïns, els altres sis columnistes de la contraportada del diari ARA, que són: Lluis Gavaldà (dimarts), Quim Morales (dimecres), Cesc Gay (dijous), Sílvia Bel (divendres), Tatiana Sisquella (dissabte), Carol López (diumenge) i una servidora els dilluns. Vaig organitzar un sopar a Semproniana i van poder venir tots! Que ja és un gran què, tenint en compte que tenen feina, fills, amics, compromisos i cansament acumulat. Però ho varem aconseguir, vam sopar tots junts, sense presses, vam parlar de coses senzilles, sense moderador, cronòmetre ni neguit, deixant que tot anés com volgués i sense comptar caracters.
Em faltava alguna cosa per conèixe’ls més i vaig demanar-los que em deixessin fer una entrevista d’una única pregunta. Una pregunta personal i sense cap transcendència, però que m’agrada fer precisament perquè no compromet a ningú i perquè et pot fer entendre les maneres de fer i les reaccions d’una persona. Els vaig preguntar un a un: – Què no t’agrada menjar?
Em van confessar que tot i que els han fet multitud d’entrevistes, aquesta pregunta no els l’havien fet mai.
Us deixo les respostes, versió vídeo casolà i, si voleu, podem fem càbales psicològiques.