Quantcast
Channel: Tatiana Sisquella – Semproniana
Viewing all articles
Browse latest Browse all 2

Tatiana Sisquella a la taula de l’Ada. Entrevista al Lecturas

$
0
0

La trobareu a LA TRIBU, cada tarda, a Catalunya Ràdio.

Sóc la senyora excepció, diu, sempre tinc una excusa per celebrar. I així ha estat el dinar amb la Tatiana, a Semproniana, una festa.

LBS_4893.JPG

Carn o peix?

Jo sóc carnívora, per definició. Però darrerament em costa una mica més menjar-ne, sobretot si es veu l’animal. Per exemple, un garrinet m’agrada, però veure’l a la taula, tan sencer…m’agobia una mica. Crec que no em ve de gust la carn per una qüestió biològica, perquè el meu organisme no m’ho demana.

O sigui que res de carn…

Però sóc contradictòria, eh? Puc canviar d’opinió en dos minuts, i sempre tinc una pregunta pel cambrer. A més, tasto tots els plats de la taula.

Amb gas o sense?

Mira a què m’he aficionat. Quan surto a dinar, bec sempre aigua amb gas, amb gel i llimona. Sembla simple, però m’anima els dinars. És com un còctel.

T’agrada menjar?

És un dels plaers que més gaudeixo. M’agrada menjar bé, però també m’agrada menjar bonic i gaudeixo molt de l’embolcall dels restaurants: de l’ambient, de la calidesa del tracte.

Ets d’anar a restaurants, doncs

Molt. M’encanta. I, encara més, m’agradaria tenir-ne un, sobretot per la qüestió social, per poder estar amb gent. Al voltant de la taula sempre hi passen coses maques. Associo el menjar amb el bon ambient

No sempre passa…

Si pots preveure que no estaràs còmode, no t’entaulis. Els negocis al despatx i, si han anat bé, ho celebrem dinant o sopant.

LBS_4840.JPG

Quina mena de restaurants tries?

Buf. Els ètnics em sorprenen molt, des d’un indi que hi ha prop de Semproniana, als àrabs. Menjo una amanida de julivert amb tomàquet i ceba impressionant. Però, mira, darrerament prefereixo anar a clàssics de cuina catalana. Són temporades…Gaudeixo molt dels restaurants. I els agafo molt carinyo. Associo els llocs a les vivències, i gaudeixo de recordar-los.

L’aliment essencial

El pa. Cada vegada en menjo més.

Quin és el teu millor plat a la cuina

Hauria estat una bona cuinera, jo…però no tinc temps. No cuino gaire, tot i que ho tinc tot a punt per a cuinar. Tinc tots els estris i un forn…encara per estrenar

Què dius i què en fas del forn, llavors?

És on guardo la cassola de fang…també per estrenar! La cuina no em fa por, però no tinc temps d’anar a comprar, ni d’equivocar-me en les receptes…Si tinc amics a casa, les coses han de sortir bé, com a la meva mare!

Cuina bé la teva mare?

És una crack de la cuina. S’inventa totes les receptes, agafa idees d’aquí i d’allà i les millora totes. De la seva inacabable col·lecció de plats, per a mi són insuperables: la paella de verdures i els peus de porc guisats.

Hum…Peus de porc! T’agraden els menuts?

Sóc irregular. N’hi ha que m’agraden molt i d’altres gens. Els que m’agraden més? Els que tenen cartílags: l’orella, per exemple….! I la tripa amb cigrons, m’encanta, amb una mica de picant!

Peus de porc, orella…aquí hi veig herència familiar…

Ho dius per la parada de mercat dels meus pares? Sí. Són xarcuters i, és clar, tots els seus productes m’agraden molt.

Hi treballes, a la parada?

Ara no! Però me n’he fet un fart, eh? De molt petita, els dissabtes, em posaven un davantal i, som-hi! A fer croquetes, mandonguilles i broquetes de carn adobada. Una altra de les meves tasques era anar a buscar gènere a la cambra frigorífica.

Que no podies evitar menjar quan treballaves a la xarcuteria dels teus pares?

Llardons! Pensa que m’havien de picar les mans perquè parés de menjar-ne!

LBS_4881.JPG

I de l’àvia, quin plat recordes?

Les migas!!! Saps què? Era l’esmorzar dels dissabtes, des que tinc ús de raó!

Quin plat enyoraries si viatgessis a l’espai?

Les “patates de l’avi”, així les anomenem. Les feia l’àvia, eh?, amb all i vinagre. Ara les fa la meva mare, queden com una massa

I quin producte et faria tornar d’un país?

El fuet, sens dubte

El teu dinar ideal

Una amanida que hi hagi molts colors: col llombarda, pastanaga, pebrot, tomàquet raff i, la base, verd! També gaudeixo molt amb una mongeta tendra amb patata bullida. Trobo a faltar restaurants que t’ofereixin una cuina saludable i, al mateix temps, gustosa i bonica! Perquè quan és senzill ha de ser lleig?

I el teu dinar per celebrar? Què menjaries pel teu aniversari?

Percebes, foie micuit….i saps que m’agrada molt? Les gules picants. No cal ni que siguin angules, amb les gules ja sóc feliç. De fet, m’agrada tot, i sempre hi ha una ocasió per celebrar. Sóc la senyora excepcions. Sempre hi ha un motiu per fer una excepció…

Un regal gastronòmic?

Un sopar amb la meva família. Em fa molta més il·lusió que no pas un jersei. Una peça de roba l’acabes donant, un record es queda amb tu sempre!

I de vi, què?

Mira, vaig fer un curs de tast de vins. I saps per a què em va servir? Per saber que no calia saber-ne tant per gaudir-ne. Massa informació, tant en els vins com a la vida. Poc i pair bé, aquest seria el meu lema. Quan trobo un vi que m’agrada, l’estratègia és demanar-li al meu marit que recordi el nom i jo gaudir del gust. I ja està.

T’agrada menjar quan viatges?

Si et dic que els viatges els organitzem segons on anirem a menjar, et contesto la pregunta?

Del tot. I què és el que no t’agrada?

Una carn sepultada en salsa. A veure, m’agrada la carn i m’agraden les salses, però tot junt…m’embafa. Per això, sovint demano la salsa apart!

Una anècdota que “alimenti”

Expliquen a casa que, de molt petita, com que anava a una escola anglesa, vaig aprendre a parlar anglès per aconseguir repetir plat al menjador escolar. Si no ho deia en anglès no me’n donaven més!

Has fet dieta alguna vegada?

He fet totes les dietes que et puguis imaginar. És la meva creu. Em fa ràbia, perquè d’ençà que vaig començar les dietes no puc menjar un donut sense sentir-me una mica culpable. Ara he acceptat que sóc així, i punt. Però….demà en començo una, eh???

Un caprici

Un suís al carrer Petritxol, amb una ensaïmada o un croissant petitet. I mira que jo no sóc gaire llaminera, eh? De fet, no menjo pastissos.

No fem postres, doncs?

Una mica de xocolata sempre va bé per acabar l’àpat, no creus?

O sigui que la xocolata, sí?

M’encanta! Vols que t’expliqui un secret? A casa, quan no hi ha xocolata, em menjo el Nesquick a cullerades. I sé del cert que no sóc la única que ho faig….

Jo també, Tatiana, jo també…

 

EL MENÚ

Crema de pastanaga amb cruixent de ceba

Girasol de pasta farcit de carxofes

Amanida d’alvocat, remolatxa i quicos

Fred i calent de foie i parmesà

Pastís de xocolata


Viewing all articles
Browse latest Browse all 2